«Hauria agraït una nota.» Així comença Relíquia, el relat autobiogràfic del jove escriptor Pol Guasch, un dels narradors més guardonats i representatius de la seva generació, que explica el suïcidi del seu pare, el dol posterior i la vida que queda després en ell mateix i la seva família.

Hi ha qui diu que, de vegades, és difícil oblidar. Guasch ens demostra que el més difícil és recordar. Relíquia és un exercici íntim i profund de reconstrucció de la memòria a través de les paraules, de la literatura. Amb la complicitat del també autor i director d’escena Pablo Messiez, la novel·la es transforma al Lliure en un espectacle.

Pol Guasch ha rebut el Premi Nacional de Cultura del CoNCA 2026.

Com es representa la mort? És possible convocar l'absència en un escenari? Quin és el llenguatge teatral per explicar el que no es veu, el que s'ha esvaït? Potser la veritable distinció no és aquella que diferencia entre realitat i ficció, sinó la que separa entre vida i mort. D'això tracta aquesta peça, un text, el de Relíquia, que pren ara la dimensió del cos, de la paraula dita i de la mirada dels intèrprets: es pot actuar la desaparició? I aquestes són les preguntes que trenen els mons creatius de Pablo Messiez i el meu, units en aquest projecte amb el repte de crear una peça que no dissolgui la literatura, una peça en què la literatura no dissolgui la força teatral.
_Pol Guasch